President, senyories:
La meua fe en la democràcia és ferma. La meua fe en la nostra democràcia és ferma. La meua fe en l’autogovern és ferma.
Em senc hereu de tots els demòcrates que a la nostra terra van confiar a posar en peu institucions justes. Van treballar per a conviure. Junts van aspirar a construir un país de drets i una societat de dones i hòmens iguals en llibertat.
Em reconec en este llegat de tanta gent de bé del nostre país. Perquè no hi ha futur sense memòria, ni memòria sense justícia.
Les meues conviccions són socialistes, però els meus principis en defensa d’una convivència plural són infranquejables.
Desitge que em reconeguen com un bon demòcrata. Les paraules respecte i contenció presidiran tots els meus actes. El respecte a este parlament, a totes les forces polítiques, el respecte a la llei, el respecte a les virtuts cíviques.
Respecte i contenció.
Contenció en l’exercici del poder. El meu compromís és liderar un govern des de la dignitat del comportament i la sinceritat en les seues afirmacions. Perquè la política necessita que les nostres paraules tinguen validesa.
Vull presidir un govern que tindrà el suport de diversos partits, però no serà un govern de partits. No permetré ciutadans exclosos, ni famílies sense els mínims per a la subsistència digna, perquè no hi ha democràcia sense solidaritat. No hi ha comunitat sense que ens sentim vinculats i concernits pel destí d’aquells que veuen com se’ls han tancat les portes del futur.
No puc garantir que tots els valencians i valencianes tinguen èxit en les seues vides, però sí em compromet al fet que tinguen les mateixes oportunitats per a aconseguir l’èxit.
Des de les meues conviccions sobre la democràcia, afirme que en la nostra comunitat no cap superioritat, i menys cap superioritat moral. En les meues conviccions sobre la democràcia no cal discriminació, ni per raó de sexe, ni d’orientació sexual, ni per cap discapacitat, ni de raça, ni de color de pell, ni d’origen, ni de fe, ni d’ideologia. I des d’esta convicció seré implacable en la lluita contra qualsevol forma de discriminació.
Democràcia, memòria, justícia, convivència, drets, respecte, dignitat, solidaritat, no discriminació, laïcisme. Eixes són les meues idees, eixos són els meus ideals.
Si he vullgut fer esta declaració de principis és perquè al meu entendre en la política no hi ha ni projecte ni programa que no estiga fermament ancorat en idees i en principis.
Senyories, després de les darreres eleccions valencianes, el passat 24 de maig, i d’acord amb el que disposa el nostre Estatut d’autonomia, comparec davant estes Corts per a sol·licitar la seua confiança i ser elegit president de la Generalitat.
No demane la seua confiança només per a gestionar un govern. Demane la seua confiança per a liderar unasocietat amb valors i una política amb principis.
Vull saludar i felicitar a tots vostés, diputats i diputades d’estes Corts, perquè col·lectivament representem la voluntat del poble valencià. Tanmateix he de dir que no estem tots. Els propose ja una reforma electoral per rebaixar el llistó del 5% i facilitar encara més la pluralitat.
Vull també saludar els representants de la societat civil, dels sindicats, de les organitzacions empresarials, de les ONG, de les institucions de La Generalitat. Junts hem d’alçar la hipoteca reputacional que pesa sobre la nostra
comunitat.
És temps de reparació, de suturar ferides. Per això vull recordar, abans de res, el coratge cívic de l’associació de víctimes del metro. Mai més un govern d’esquenes a les persones. Recuperarem la dignitat de les institucions i demanarem perdó. Eixa serà la primera decisió.
Esta intervenció tindrà dos parts essencialment. En la primera, em referiré al context en què s’inicia esta legislatura, i en la segona, em referiré a la proposta programàtica, als cinc eixos que estructuraran l’acció política del futur govern
d’estos quatre anys.
Senyories, hui iniciem un nou temps polític. Després de vint anys, els ciutadans han decidit majoritàriament que volen tancar una època i obrir una nova manera de fer política.
La crida dels valencians i les valencianes és ben clara: volen un canvi amb exigències per al conjunt d’estes Corts i per al futur govern.
Què ens han demanat? Què ens demanen els ciutadans?
Ens han demanat respecte a les necessitats socials. Ens han demanat que les persones i els seus problemes siguen l’atenció preferent dels poders públics. Ens han demanat radicalitat, sí, radicalitat en la lluita contra la corrupció i per
la transparència.
Ens han demanat també diàleg i enteniment. Ens han demanat que sumem esforços i que construïm un nou projecte sense frontismes i sense exclusions. No crec en adamismes. No sóc dels que creuen que tot comença en u mateix, o que ara tot començarà de nou en el nou govern.
Estic convençut que la Comunitat Valenciana és molt més. És un projecte compartit, col·lectiu, que es construïx des de posicions diverses, sovint enfrontades, però totes legítimes, perquè això és la democràcia. Les dificultats i els condicionants en estos moments –ho saben tots vostés– són grans. Però també són grans totes les il·lusions, totes les energies, totes les esperances de tanta gent.
L’esperança dels treballadors que no tenen faena, l’esperança de les famílies que han perdut la seua vivenda, l’esperança dels empleats precaris, de les persones dependents o dels que no arriben a final de mes, dels autònoms que pateixen la cisi. L’esperança dels jubilats que mantenen les famílies dels seus fills i filles.L’esperança dels joves que han hagut de marxar.
Tots ells esperen que hi haja una alternativa a les polítiques de devaluació democràtica, una alternativa higiènica que acabe per sempre en la corrupció sistèmica, una alternativa econòmica per superar la desigualtat i crear ocupació.
No serà fàcil. No serà fàcil ni fer-ho tot, ni tampoc serà senzill fer-ho ràpid, com exigix la societat. Però des del primer dia es notarà que són els ciutadans els que dirigixen esta comunitat.
Treballarem intensament, amb humilitat, amb realisme i amb ambició. Com a president comptaré amb la capacitat d’iniciativa de la societat valenciana, de tota la societat valenciana, tinguen les idees que tinguen, independentment
del partit que hagen votat. I també representaré aquells que no han votat.
El Consell serà un govern a favor de totes les persones que viuen i treballen a la Comunitat Valenciana i no serà enemic de ningú ni anirà contra ningú. Però, per damunt de tot, el futur govern no serà condescendent amb la injustícia i
la desigualtat.
Els ciutadans, el passat 24 de maig, van decidir que les Corts Valencianes foren plurals, més plurals que mai, i que cap partit tinguera la majoria absoluta. Els països democràticament més avançats d’Europa són democràcies pluralistes, on cap formació es creu l’única representant de la societat ni cau en el somni infantil de creure que una victòria electoral és una victòria política final i per a sempre.
El meu compromís, si sóc elegit, és fer realitat eixa normalitat i fer un govern sòlid, plural, coherent, dialogant, obert i col·laboratiu. Un govern que naix plural, però que a més a més vol el diàleg i la col·laboració oberta també a la resta de les forces polítiques que conformen les Corts Valencianes i al conjunt de la societat valenciana.
Senyores i senyors diputats:
Hui fa quaranta anys de la detenció dels deu d’Alaquàs. Eren un grup de joves que decidiren lluitar per la democràcia i per l’autonomia. Es van reunir el 24 de juny de 1975 per crear una plataforma en defensa de l’autogovern. S’havien convocat a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs, però aquella vesprada la brigada politicosocial de la policia franquista els va detindre. El delicte: associació il·lícita per exigir l’autonomia. La condemna: tres anys de presó. Entre ells es trobava el nostre estimat, benvolgut Ernest Lluch assassinat per ETA anys després.
L’autonomia dels valencians, senyores i senyors, no és un invent contemporani. El poble valencià actual i les seues institucions tenen set segles d’història. En el passat, Les Corts i La Generalitat van ser les institucions bàsiques dels valencians durant segles. En el present, en la contemporaneïtat, cada
vegada que la societat valenciana ha lluitat per la democràcia, per les llibertats, ho ha fet també per l’autogovern.
Tinc una confiança enorme en la capacitat, en el potencial, en les possibilitats del poble valencià, un poble que va superar la riuada de 1957. Un poble que va superar la pantanada de 1982. Un poble que superarà la riuada i la pantanada
que han suposat per a la majoria dels ciutadans la crisi i la gestió de la crisi.
Però, per a posar-nos en peu de nou, per a alçar-nos col·lectivament, hem de saber treballar units i compartir elements comuns de solidaritat, d’honestedat i de coratge en la defensa de l’interés general dels valencians.
Hem de creure en el nostre autogovern i hem de potenciar-lo. Hem de cosir la Comunitat Valenciana. Hem de vertebrar-la. Hem de fer una xarxa que lligue Alacant, amb Castelló, amb València, amb totes les comarques i tots els
pobles i ciutats. Sumant, multipliquem. Sumant, multipliquem.
Senyores i senyors diputats:
Passe ara a exposar-los les bases del programa de govern. Com és públic i conegut, perquè s’ha fet tot amb absoluta transparència, el futur govern tindrà com a guia de treball impulsar les polítiques públiques recollides en l’Acord del Botànic, moltes de les quals –estic segur– són compartides també per moltes de les seues senyories; sens dubte, són compartides per una ampla part de la societat civil valenciana i per molts dels sectors socials del nostre país.
L’agenda del pròxim govern es conformarà entorn a cinc eixos: primer, el rescat de les persones; segon, la renovació de la democràcia i la lluita contra la corrupció; tercer, un govern centrat en les persones; quart, impulsar un nou model productiu; cinqué, aclarir els comptes i, sobretot, l’exigència, el treball per un nou finançament just. Cinc eixos estratègics que atenen els principals problemes dels valencians i les valencianes.
L’objectiu no és altre que traure la Comunitat Valenciana de la situació d’emergència econòmica, social i política que patim en estos moments.
En primer lloc, el rescat a les persones. Hi ha més d’un milió de valencians i valencianes que viuen sota el nivell de pobresa i en risc d’exclusió social, una part d’ella, important, xiquets i xiquetes.
No cal pensar, avui, en la imatge clàssica de la pobresa extrema. La pobresa del segle xxi ha adquirit perfils nous i el seu rostre es descobreix entre aturats sense prestació; entre immigrants sense accés al sistema públic; entre autònoms que el seu negoci ha entrat en fallida per la crisi; entre treballadors amb salaris tan baixos que, malgrat tindre ocupació, no arriben a fi de mes.
És obligació de tota la societat però, en primer lloc, del seu govern, assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans. Per això la primera prioritat del nou govern serà rescatar les persones més castigades per la crisi, les persones que ho han perdut tot i han estat abandonades per les institucions. La societat té un doble deute moral amb elles.
A la Comunitat Valenciana n’hi ha hagut més de cent sis mil execucions hipotecàries entre 2007 i 2014.
Per acabar amb este drama, impulsarem una llei autonòmica per a la funció social de l’habitatge que configure un marc de garanties per a assegurar el dret a l’habitatge assequible; a més, instarem el Govern d’Espanya perquè aprove una vertadera llei de segona oportunitat que arreplegue la dació en pagament però, sobretot, que garantisca el dret constitucional a la vivenda (aplaudiments), però de forma immediata dialogarem amb la banca, amb la banca privada, i també amb la nacionalitzada per a trobar eixides no traumàtiques a les situacions més peremptòries. La Generalitat no mirarà cap a l’altre costat, serà un actor actiu per a impedirdesnonaments, per a impedir que les persones més necessitades
se queden sense vivenda.
A la comunitat, una de cada quatre persones amb dependència, amb el seu dret reconegut, està en llista d’espera. Dels quaranta-un mil beneficiaris, n’hi ha tretze mil als llimbs, cinc punts més que en la resta d’Espanya. Si açò no fóra suficient, ací es va establir un copagament injust que deixa literalment al carrer i sense atenció milers de persones dependents.
El nou govern de la Generalitat garantirà de forma progressiva el compliment absolut de la llei de dependència. Aplicarem d’una vegada per sempre la llei i de forma immediata. Immediatament, en el primer Consell derogarem el
copagament confiscatori. Sens dubte, la pitjor cara de la crisi és la pobresa infantil. Que a principis del segle XXI, a la comunitat tinguem xiquets i xiquetes en situació de pobresa hauria d’avergonyir-nos a tots.
La setmana pròxima, si obtinc la confiança de la cambra, la Generalitat i els ajuntaments obriran coordinadament els menjadors escolars amb la finalitat de garantir el menjar a tots els xiquets i les xiquetes que ho necessiten durant este
estiu, i en el mes de setembre s’obriran en tots els centres educatius que siga necessari.
En conclusió, per a rescatar persones: paralització dels casos més greus de desnonaments; derogació del copagament; aplicació de la llei de dependència; menjadors escolars oberts en vacances; implantació progressiva de la renda
garantida de ciutadania.
El segon dels eixos del programa del futur govern serà la reconnexió de la política amb la ciutadania. La revitalització de la nostra democràcia passa per la transparència, la lluita decidida contra la corrupció i l’enfortiment ciutadà de les nostres institucions. Garantirem per llei l’obligatorietat que la Generalitat siga de debò transparent, sense paranys i llacunes legals premeditades. Mai més contractes secrets, com el la fórmula 1, mai més factures secretes.
Els valencians i les valencianes paguen les factures i tenen el dret a conéixer allò que paguen. Des del primer dia, en la pàgina web de la Generalitat es podran vore en què es gasten els impostos dels ciutadans, des de la factura més xicoteta a la més gran.
Senyories, la Comunitat Valenciana no és corrupta. Qui han estat corruptes han sigut els dirigents que l’han dirigida en estos vint anys.¡Eixos sí que han sigut els
corruptes, però no la Comunitat Valenciana!
El nou govern serà bel·ligerant contra la corrupció, mantindrem una lluita sense descans i sense distincions partidàries.
El corrupte ho és, independentment del partit que siga. Crearem una oficina contra el frau i la corrupció, independent, que desenvolupe una tasca preventiva de la corrupció, del control dels conflictes d’interessos i de la recerca preliminar
a tota la comunitat; regularem la figura del denunciant per a garantir la seua protecció; signarem pactes d’exemplaritat amb les empreses contractants de l’administració per garantir un plus d’ètica en les seues actuacions, i evitarem
les portes giratòries.
Però, per moltes lleis que fem o per molt que endurim les Penes, n’hi ha un element que depén de tots nosaltres, de tots i totes, que no es pot regular, i és el nostre compromís ètic com a representants ciutadans. Cal distingir entre responsabilitats polítiques i responsabilitats judicials.
Copiar una tesi potser no és un delicte, però per a un representant públic és una línia roja; no pagar impostos fins a una determinada quantitat potser no siga delicte, però per a un representant públic és una línia roja; cobrar sobresous potser no és un delicte, però per a un representant públic és una línia
roja.
Lleis més contundents, exemplaritat personal en el comportament. I, finalment, revitalitzar la democràcia necessita enfortir les institucions fent-les més dels ciutadans, fent-les més participatives, i independents les que han de ser clarament independents, i ètiques totes. I per això cal retornar a Les Corts el paper que li correspon com a cor de la democràcia.
Reformarem, amb el suport –espere– de tots els grups parlamentaris, el reglament permetent que els ciutadans tinguen un paper molt més actiu, creant la figura del diputat número 100 i facilitant la participació de la societat civil en les comissions parlamentàries però, sobretot, garantirem el paper que en un sistema democràtic ha de tindre l’oposició.
Hem format part d’una oposició silenciada i perseguida pel seu govern. Hi haurà qui ara diga allò de «ojo por ojo» però jo dic que no, ¡no!, no silenciarem ni perseguirem l’oposició. La crítica legítima i el control del govern dels partits d’esta cambra és una exigència democràtica i el meu compromís és respectar totes les forces polítiques i facilitar el seu treball.
Proposarem rebaixar els límits per poder crear comissions d’investigació, i els anuncie que, des del primer dia, el Grup Parlamentari Socialista no li preguntarà al president per deixar l’espai de la fiscalització clarament a l’oposició.
I també farem una auditoria ètica, la primera auditoria ètica d’una institució pública a Espanya, perquè és fonamental que els ciutadans tinguen la garantia que el comportament dels polítics és el comportament adequat, perquè no existisca cap procediment administratiu que deixe una xiqueta sense
beca del menjador perquè els seus pares no han pagat un impost municipal.
En síntesi, per renovar la democràcia: una vertadera llei de transparència; una oficina contra el frau; pactes d’integritat amb contractants de l’administració; protecció al denunciant de pràctiques corruptes; garantir el treball de l’oposició
i una auditoria ètica pública.
El tercer eix que els he plantejat és crear un govern per a la majoria i no per a gestionar uns determinats interessos econòmics, un govern centrat en les persones. El nou govern reformarà la sanitat, l’educació i els serveis socials però per reflotar-los, no per retallar-los. Els reformarem per a fer-los més eficaços i posar-los al servei de valencians i valencianes.
L’educació és la millor inversió de futur que té un país, és la millor herència que una generació li pot donar a l’altra generació. Com sol dir Ángel Gabilondo, si l’educació els sembla cara, proven amb la ignorància.
Les retallades generalitzades en els pressupostos, tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana, han suposat: una disminució sense precedents del nombre de professors; l’increment d’alumnes per aula; la desaparició de les ajudes a les famílies per la compra de llibres; la disminució de les línies
de transport escolar.
Únicament vaig a donar-los una dada, una dada prou significativa: a la dècada dels noranta érem la cinquena comunitat autònoma en èxit escolar, i ara som la quinzena. En els resultats escolars hi ha més diferències entre la Comunitat
Valenciana i Astúries que entre la mitjana d’Espanya i Finlàndia, que és el país amb millors resultats. Per tant, no són sols qüestions de lleis.
Iniciarem un procés de diàleg amb tots els sectors de la comunitat educativa amb la finalitat de dotar el nostre sistema educatiu de l’estabilitat normativa i de les partides pressupostàries necessaris que es necessiten. Eixe procés de diàleg, en el qual volem incorporar tots els grups parlamentaris i tota la comunitat educativa, ha d’acabar amb l’aprovació d’una llei integral de l’educació i la formació a la Comunitat Valenciana.
Però començarem a actuar amb rapidesa. La setmana pròxima es mantindrà una reunió urgent amb la comunitat educativa amb la finalitat de retardar, al voltant del 10 de setembre, l’inici escolar 2015-2016. Per a poder organitzar-
lo bé, per a atendre en condicions l’alumnat iniciarem este curs, en conveni amb els ajuntaments, l’oferta pública i gratuïta d’unitats d’educació infantil de dos a tres anys ja este curs amb vint-i-cinc centres de la Comunitat Valenciana.
Mantindrem una reunió urgent amb els centres que han suprimit unitats d’educació infantil que suposen el tancament progressiu d’eixe centre, amb la finalitat d’estudiar els casos en els quals hi ha un nombre de famílies suficients per a tornar a obrir immediatament el proper mes de setembre eixes aules i, en estos casos, obrírem un període de matrícula extraordinari per a estos centres.
Si hi ha alguna cosa davant de la qual tots haurien de tindre sempre les mateixes oportunitats és davant la malaltia.
La progressiva privatització de la sanitat pública valenciana, el considerar filosòficament la salut un negoci i no un servei públic ha donat com a resultat que tinguem la ràtio més baixa de llits hospitalaris, dos per mil enfront de tres per mil que hi ha a la resta de l’estat, i més de cinquanta mil pacients en llista d’espera per a operar-se. Malgrat els millors professionals que tenim en esta comunitat, la comunitat no té unes bones dades en sanitat, és més, estem a la cua de la sanitat espanyola.
La determinació central del nou govern serà tornar a considerar la sanitat com un dret, com un dret, una sanitat eficaç i universal, un dret. Auditarem totes les àrees de salut privatitzades per a conéixer els seus vertaders costos, garantirem el compliment dels contractes amb absoluta transparència i rescatarem les concessions al final d’estes.
Universal. Cap persona que visca a la comunitat es quedarà sense targeta sanitària, sense cap discriminació perrenda o per origen.
I, també, eficaç. S’acabarà la pràctica de manipular els pressupostos i amagar les factures. Comptarem des del primer moment amb tots els professionals per aconseguir un gestió més eficient, més eficaç i de millor atenció als ciutadans.
I vull fer una referència especial també als pensionistes i jubilats. Molts d’ells, i açò no és demagògia, perquè m’ho han dit molts jubilats, han deixat de prendre les seues medicines perquè havien de donar alimentació als seus néts. Per
tant, el nou govern eliminarà el copagament dels medicaments als pensionistes que tinguen una pensió de menys de mil euros al mes. (Aplaudiments)
Un govern centrat en les persones ha de ser un govern per a la igualtat. És evident que les mesures que ha adoptat el Govern d’Espanya per a eixir de la crisi ho són a costa de les dones. En altres termes, per al Govern d’Espanya, en este cas, la igualtat és un luxe del qual és pot prescindir. De fet, el progrés en igualtat de l’última dècada es va sustentar sobre un programa de polítiques públiques d’igualtat de gènere i del desenvolupament de l’estat del benestar. Avui, els dos han retrocedit, i amb ells, l’oportunitat de les dones.
Per a aconseguir igualtat hem de ser proactius, impulsant acords amb les organitzacions empresarials i sindicals per a acabar amb la discriminació salarial: a igual treball, igual sou.
I la Generalitat serà un exemple en el primer govern paritari de la història. La primera vegada que hi haurà un govern paritari de la història d’esta comunitat serà el nou govern de progrés de la Comunitat Valenciana.
Però si hi ha una desigualtat inadmissible, intolerable i incompatible amb qualsevol societat moderna és la violència que patixen les dones pel simple fet de ser dones.
Els propose reordenar i concentrar tots els esforços, tots els esforços perquè més enllà de les competències, la lluita contra la violència de gènere és una competència d’humanitat de la Generalitat.
Impulsarem una llei de mesures de prevenció i de protecció integral contra la violència de gènere, però molt més enllà de la llei. El que anem a proposar són recursos suficients perquè les lleis s’apliquen.
La meua convicció i el nostre repte, més enllà de les grans apel·lacions discursives, serà, a més a més, tindre la igualtat de gènere com a política transversal. Hi haurà una política econòmica amb perspectiva de gènere. Hi haurà una política educativa amb perspectiva de gènere. N’hi haurà una política d’ocupació amb perspectiva de gènere. Impulsarem una acció de govern que veritablement aprofite el potencial i el talent del cent per cent de les valencianes i els valencians.
En resum, per a tindre un govern per a les persones: acord en el calendari escolar, ampliació de l’oferta d’Educació Infantil, auditoria en la privatització de la sanitat, eliminació immediata del copagament de medicaments per a pensionistes, plans d’igualtat salarial i una lluita implacable contra la
violència de gènere.
El quart eix que els propose és avançar en el canvi del patró de creiximent. Durant la crisi en el període 2009 a 2014, l’economia espanyola es va contraure 5,9 punts del seu PIB, i l’economia valenciana, ho va fer 8,9 punts del PIB, un 50% més. El nostre PIB per capita és avui del 88% de la mitjana espanyola.
Per tant, a tots els efectes som una regió pobra. De les dèsset comunitats autònomes ocupem el lloc dotze en renda per capita. I les comunitats amb les quals històricament ens havíem comparat, com ara Madrid o Catalunya, tenen un 50% més i un 35% més de renda per capita que la Comunitat Valenciana, amb un model productiu paregut. I el pitjor, tenim una taxa d’atur del 24,3% amb tots els efectes devastadors que esta situació té sobre la pobresa i l’exclusió
social.
Adéu «Levante feliz». Com més prompte ho assimilem, millor. Com més fugim del triomfalisme, millor. Com més prompte enfrontem la nostra realitat, millor.
Este és el punt de partida que ens trobem. Són dades objectives incontestables. I ningú va a vindre ací a solucionar-nos el futur. Mai ho han fet. Ho haurem de fer els valencians a pulmó, a força d’esforç, de coratge i d’intel·ligència.
Amb este resultat és evident que el model econòmic impulsat durant estos vint anys va ser un error polític, econòmic i social amb lamentables conseqü.ncies per a les persones.
És l’objectiu del nou govern anar cimentant les bases per a avançar cap a un nou model de creiximent, basat amb el coneiximent, la recerca, articulat sobre el principi de la sostenibilitat mediambiental, amb l’obsessió per crear ocupació
de qualitat.
Però hi han urgències que cal atendre immediatament. Hi ha una urgència que exigix un pla de xoc per als col·lectius més castigats per la desocupació: per als joves i els aturats de llarga durada.
Aprovarem un pla específic per a les persones aturades sense prestació i activarem la iniciativa de la Unió Europea perquè tots els joves aturats es beneficien d’una oportunitat d’ocupació o formació.
Tenim per davant una finestra d’oportunitat. La ideologia de l’austeritat extrema està sucumbint a Europa. Ha fracassat terriblement. El preu del petroli i el tipus de canvi en estos moments juguen al nostre favor. El Banc Central Europeu ha canviat la perspectiva. Tot això fa que les nostres empreses i els agents socials, treballant junts, poden aconseguir cada dia ser més competitives.
Hem d’aprofitar esta oportunitat per, també, impulsar canvis en profunditat en el sector públic i en les empreses, que any a any se van retardar.
És necessari potenciar tots els nostres sectors econòmics, començant pel sector agroalimentari com un motor econòmic, dotant-lo d’una adequada planificació estratègica que modernitze les estructures de producció, que fomente la innovació, que ordene la cadena comercial per a protegir l’agricultor i que defense els seus interessos a Europa.
En el sector turístic, malgrat la nul·la planificació d’estos anys de la Generalitat, ha sabut adaptar-se i ha sabut contindre la crisi i continuar creixent.
Però hi ha molt més marge per a la millora si l’administració passa de ser un obstacle a ser un dinamitzador. Per això obrirem un procés ampli de participació per a l’elaboració d’un pla integral de competitivitat turística per a les diferents destinacions i pimes de la Comunitat Valenciana. Anem a obrir l’espai a la cogestió amb participació… com a partida entre els sectors i la Generalitat.
Un aspecte absolutament central de la nostra estratègia econòmica és la reindustrialització de la comunitat. I per a la reindustralització i per a tots els sectors econòmics és fonamental l’articulació de la innovació a través d’un instrument nou que serà l’agència d’innovació.
L’agència d’innovació posarà fi a la més que evident fragmentació i dispersió i atomització de les polítiques d’innovació, i jugarà, de manera renovada, el paper que jugà l’Impiva en el sector industrial als anys noranta. El seu objectiu fonamental serà promoure un model de creixement basat en la innovació, la cohesió social i el respecte al medi ambient.
La reindustrialització, ho compartim, és l’ànima econòmica del futur. No hi ha país avançat socialment en el món que no tinga un sector industrial potent. Juntament amb la innovació, és necessari el crèdit. Millorar la situació del
crèdit a les empreses.
Som conscients que no es pot reconstruir en un curt espai de temps allò que va costar més d’un segle edificar.Les empreses i les famílies són les que estan patint avui la lamentable destrucció del sistema financer valencià.
Seriosament, la pitjor derrota que hem sofert els valencians des de la batalla d’Almansa ha segut la pèrdua del sistema financer valencià. I això va passar
per actituds polítiques, no per cap catàstrofe natural.
El nou govern refundarà l’Institut Valencià de Finances i, amb el seu impuls, afavorirà la competència financera a la Comunitat Valenciana, recolzant les caixes locals i cooperatives que encara existixen perquè les nostres empreses i
famílies puguen tindre millor accés al finançament dels seus projectes.
Amb eixe objectiu, una de les primeres mesures del nou IVF serà engegar un programa de microcrèdits per a lluitar contra l’exclusió financera.
És evident que la millora de les condicions de finançament i una major sensibilitat amb els desnonaments necessita un major compromís, una aliança entre les institucions bancàries que operen a la comunitat, especialment aquelles que han rebut fons públics.
Un nou compromís dels valencians i les valencianes amb el sector que jo em compromet a activar i a treballar d’una manera directa.
Recapitulant, per reformular el model productiu: agència d’innovació, refundació de l’IVF, reindustrialització intel·ligent, pla d’ocupació per a joves aturats i de llarga durada, planificació estratègica del sector agroalimentari, pla de competitivitat del turisme, concertació i diàleg per a un nou contracte social. Per a això convocarem els partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, universitats i societat civil als pactes de la Generalitat. Només tots junts superarem una crisi d’esta magnitud.
El darrer eix del programa de govern és aconseguir un finançament just. És el punt zero per a aconseguir una nova prosperitat social. En 1995 el deute públic de la Comunitat Valenciana era del 6,5% del PIB. 1995, deute públic de La Generalitat, allò que es va trobar el Partit Popular quan va arribar, 6,5% del
deute del PIB.
Després de vint anys de gestió del Partit Popular, la Generalitat valenciana té el dubtós honor de ser qui encapçale el deute en tota Espanya. Tenim el 37,5% del PIB de deute, 37.615 milions d’euros, sis vegades més d’aquell que es van trobar, en un moment del cicle econòmic, a més, extraordinàriament positiu.
La Comunitat Valenciana és la més endeutada d’Espanya. En 1995 cada valencià tenia un deute autonòmic de 1.626 euros. Avui cada valencià té un deute de 7.522 euros.
Si este deute, a més a més, haguera servit per a reformar el nostre sistema productiu, si este deute haguera servit de veritat per a tindre els millors serveis públics d’Espanya, podríem donar-lo per bo, l’esforç. Però no ha sigut així. Una
part del deute, efectivament, ha estat fruit d’apostes fallides i de prioritats absolutament errònies. Té origen en la ineficiència, en el balafiament i, fins i tot, em dol dir-ho, en la corrupció, en el robatori permanent que s’ha produït en esta
comunitat.
Per açò proposarem que la Sindicatura de Comptes, amb caràcter urgent, realitze una auditoria integral de la Generalitat per a conéixer el seu estat real i exigir les responsabilitats a qui corresponga. Sí, a qui corresponga.
I si és veritat que una part del deute correspon a esta mala gestió del Consell, hi ha una part del deute que efectivament correspon a l’infrafinançament, el dèficit de finançament de l’Estat.
La nostra comunitat mai ha rebut de l’estat els recursos que hauria d’haver obtingut per a oferir als valencians i a les valencianes un nivell de prestacions públiques equivalent al que gaudeixen els qui resideixen en altres territoris.
El model actual no és el pitjor que hem tingut, però és francament insuficient, molt insuficient, perquè manté, a més a més, l’statu quo heretat dels anteriors.
Només entre 2002 i 2014, el dèficit de finançament acumulat supera els 13.000
milions d’euros, als quals poden afegir-se’n 3.000 milions d’euros més en interessos que podríem haver-nos estalviat si els ingressos addicionals s’hagueren dedicat a evitar l’emissió del deute. I per molt que s’obstinen no és el FLA la solució.
Propose a la cambra un pacte per la viabilitat de la Generalitat, un acord d’unitat dels valencians extensible a tota la societat civil per a exigir al Govern d’Espanya: en primer lloc, un canvi just en el model de finançament; en segon lloc, un finançament transitori extraordinari mentre es modifica, i en tercer lloc, la negociació ja del pagament del deute històric.
I des d’esta tribuna em compromet que, independentment de quin siga el partit que governe Espanya a partir de la tardor que ve, el govern valencià emprendrà accions legals si no aconseguix de forma negociada allò que es mereix el poble
valencià!
Ho he dit en altres ocasions, la comunitat està exhausta d’ofrendar nuevas glorias a España. Nosaltres volem ofrenar noves glòries, però Espanya també ens ha de retornar la glòria. Eixa és la qüestió. I fins ací hem arribat, fins ací hem arribat.
És l’hora que es tracte els valencians amb equitat, amb justícia, amb igualtat.
El debat sobre el canvi de finançament autonòmic no és un debat entre partits, no és un debat ni fins i tot identitari. És un debat sobre que en una democràcia, en una Constitució com l’espanyola, no pot haver-hi ciutadans de segona en
l’accés als serveis públics fonamentals. Avorrisc el victimisme, però més la injustícia.
En qualsevol cas, som nosaltres els que ens hem de guanyar un paper protagonista perquè ningú ens posarà la catifa, ningú serà el que farà la nostra feina. Per això estem decidits a fer-la.
En definitiva, per garantir la viabilitat de la Generalitat i els serveis públics valencians: auditoria integral de laGeneralitat; exigència d’un nou model de finançament; mecanisme extraordinari de finançament fins que s’aprove el nou model; negociar el pagament del deute històric i, a més a més, que en els pròxims pressupostos, que ja este govern sí que al paréixer vol tirar endavant, el Govern d’Espanya, que encara que siga l’última vegada del senyor Rajoy, pose les inversions que li pertoquen a la Comunitat Valenciana.
Vaig concloent.
Senyories:
Sé que els ciutadans concentren avui les mirades en nosaltres. Són mirades expectants. Són mirades exigents. No oblidaré que seré president, si vostés em donen la seua confiança, en nom de tots els ciutadans, per a representar a tots els ciutadans, per a servir les causes dels ciutadans, per a fer-me càrrec de les seues aspiracions. Tindran en mi un president proper i humil. Al poder s’arriba per a canviar la vida dels altres, no per a canviar la vida d’un mateix.
Acceptaré la crítica com un valor essencial de la societat lliure. Però governar no és solament intentar agradar. Governar també és demanar als ciutadans que es comprometen, que facen del seu compromís individual per la ciutadania un compromís col·lectiu. Tenim una causa comuna: sentir que vivim junts com a
éssers semblants.
No hi ha democràcia sense drets, però tampoc hi ha democràcia sense deures. Hi ha deures col·lectius, aquells en els quals un país pot reconéixer-se com un país digne: el deure del treball, de l’esforç, del mèrit, de la solidaritat.
Per això hem de saber que l’educació i la cultura són els principis que permeten als pobles no limitar les seues aspiracions.
Fem que cada col·legi, que cada institut, que cada aula universitària siguen institucions lliures, cultes, cuidades i benvolgudes.
Fem un país on els mestres siguen reconeguts i benvolguts.
Fem que els nostres creadors, els nostres artistes, els nostres escriptors, els nostres compositors siguen els referents de les nostres vides, perquè ells inspiren el millor de la història.
La cultura és un valor col·lectiu de les societats modernes. Per al nou govern valencià de progrés no serà una mercaderia més, no serà un objecte mercantil, ni un àmbit hostil al qual cal castigar.
La cultura és l’instrument de continuïtat entre el passat i el futur d’una societat. És un món on es combinen vivències, experiències, expectatives, el caràcter i la raó de ser d’un país.
La cultura i les llengües en què s’expressen les manifestacions culturals són la millor carta de presentació d’una societat al món. I la cultura valenciana, amb tota la seua diversitat, amb totes les seues llengües, amb tota la seua pluralitat va ser la nostra via per a comprendre’ns millor, perquè ens coneguem
millor i perquè ens valoren com cal.
Per això, senyores i senyors, reobrirem la RTVV. Ho farem dialogant i serà una televisió pública sostenible econòmicament, independent i plural.
Senyories:
No sé si hi ha vella o nova política, no sé si hi ha vella o nova democràcia, però sí que sé que la millor democràcia és una democràcia culta. Sí que sé que la millor
política és una política culta.
Els ciutadans tenen dret que fem un esforç ingent, una tasca compromesa i seriosa. Tenen dret que fem política en el seu més noble sentit, que fem una política també per a educar, perquè no hi ha política en l’insult ni en la desqualificació.
Per açò, demostrem que les nostres arrels democràtiques són fortes i que la nostra capacitat per a l’acord i el compromís desborda els nostres propis interessos.
Pensant en tots i cadascun dels ciutadans, pensant en la confiança que volem recuperar en la política, pensant en la història de la nostra terra, pensant en els més joves, pensant en ells, els demane la confiança.
Els demane la confiança per a governar humilment i pensant, abans de res, en els més humils.
Com deia el ben estimat Vicent Andrés Estellés: «Rescatarem la dignitat i la responsabilitat, i farem un ús segur i recte de la llibertat que ens hem guanyat.»
Moltes gràcies.