Valencianes i valencians:
Gràcies per deixar-me entrar a la vostra casa ara que la família, els amics i l’esperança centren la nostra atenció.
I és bo que siga així, i que el Nadal ens ajude a retrobar-nos amb allò que de veritat importa en la vida. Com ho és no oblidar mai a aquells que per malaltia, soledat o dificultats pitjor ho estan passant.
Però permeteu-me que com a president de la Generalitat vos dirigisca unes paraules des d’este lloc emblemàtic, el Valle del Cabriel, que la Unesco enguany ha declarat «Reserva de la Biosfera».
Si 2018 va suposar l’impuls del moviment feminista, este 2019 serà recordat com l’any de la consciència pel planeta.
L’any en què els joves ens han marcat el camí de la resposta a l’emergència climàtica.
Per això estic ací. Per a significar la lleialtat dels valencians a la nostra terra.
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que estableixen les Nacions Unides han de ser la nostra guia. Una Constitució global d’obligat compliment. Un nou contracte social de la Humanitat per la superació de les desigualtats, pel treball decent i per la biodiversitat protegida.
Ara, per a complir l’Agenda 2030, necessitem caminar junts, «tots a una veu».
Perquè la vida és prendre partit.
No podem perdre més temps. Les excuses s’han acabat.
¿Com negar l’evidència? ¿Com ser insolidari amb les noves generacions sabent tot el que està passant?
Hem de combatre ja l’emergència climàtica.
Hem de propiciar una transició justa, que no deixe als més vulnerables com a víctimes de la defensa del planeta, com va ocórrer en les reconversions industrials.
Hem de conjugar el dret al treball amb el deure de conservar la natura. Perquè no estan renyits.
Ni negacionisme ni maximalisme.
Esta transformació social ha començat i ha de ser imparable.
Més encara quan la Comunitat Valenciana es troba a la zona zero del canvi climàtic. Just al cor del Mediterrani, on hi ha més risc d’inundacions, sequeres o ones de calor.
Per això hem de reaccionar. I per això propose que la Generalitat impulse en 2020 un «Green New Deal» valencià: un gran «Pacte Verd» que ens implique a tots i totes.
Un acord transversal que incloga el Pacte pels Boscos, la Llei de Transició energètica o l’Estratègia Valenciana per la Biodiversitat.
Perquè la sostenibilitat no és una opció.
És la resposta intel·ligent. És una obligació moral.
Però també m’adrece a vostés des d’ací per una altra raó.
Vull acomiadar l’any des del punt més occidental de la Comunitat Valenciana. Un lloc que ocupa una de les perifèries al nostre mapa.
Miren: en este año que dejamos atrás, sentimos la desgracia con las inundaciones sufridas en la Vega Baja.
Aquel hecho, tan doloroso por las pérdidas humanas y materiales, ha tenido una respuesta responsable de las instituciones y una reacción solidaria de toda la sociedad. Eso me hizo reflexionar sobre una de mis prioridades: cohesionar la Comunitat Valenciana. Cohesión social; cohesión territorial.
Respetar las singularidades de cada comarca. Unir desde la diversidad.
Sin uniformizaciones que empobrecen. Sin prejuicios. Sin centralismos.
Es hora de que las distancias mentales se acorten. Es hora de que las distancias geográficas pierdan importancia.
Faig meua una idea meravellosa del papa Francisco: «Hay que ir a la periferia, ser los primeros en movernos hacia nuestros hermanos, sobre todo hacia los que están más lejos, aquellos que están olvidados». Perifèries socials, i perifèries territorials.
Si els valencians no volem ser discriminats en el conjunt d’Espanya, no podem permetre que cap territori de la Comunitat Valenciana se senta agreujat.
Per això, pense convocar en el primer trimestre de l’any una cimera de territoris perifèrics que reunisca als representants de les 15 comarques i els 62 municipis valencians amb frontera amb comunitats veïnes.
Són els llocs més allunyats al Palau de la Generalitat, molts d’ells afectats pel despoblament, com esta aldea de Casas del Río, de 25 habitants.
Perquè vull escoltar les seues reivindicacions i millorar la nostra cohesió.
Una cohesió territorial que, des d’esta nit, avança de nord a sud de la Comunitat Valenciana amb una fita històrica: l’alliberament de l’AP-7 entre Alacant i Tarragona després de mig segle de peatge.
Això també és el que necessita Espanya: més cohesió.
Com molts de vostés, jo també crec que s’ha parlat massa de Catalunya en els últims anys.
És hora de què Espanya afronte tots els reptes que té per fer més viable un projecte en comú.
I ho ha de fer des del respecte a la seua diversitat. Des de la defensa de la igualtat.
Estos dies esperem la conformació del nou Govern d’Espanya. Un Executiu sòlid que propicie un marc d’estabilitat com ara el de la Comunitat Valenciana: som l’única autonomia peninsular que ha aprovat, per quint any consecutiu, els seus pressupostos.
Necessitem, i exigim, un nou Govern que atenga totes les problemàtiques territorials. Sense privilegis. Sense discriminacions.
La Comunitat Valenciana porta massa anys sense trobar resposta a allò que li és fonamental: un finançament just.
És senzill: tan sols demanem igualtat i justícia. Amb lleialtat, amb fermesa, amb sentit de la Història.
És el moment valencià. I Espanya ha de ser justa amb els valencians.
Per al nou any, el nostre gran objectiu és seguir creant llocs de treball.
Des de juny del 2015, som la segona comunitat on més s’ha reduït l’atur. A més, el número d’afiliats a la Seguretat Social ha pujat en 300.000 persones, molt per damunt de la mitjana espanyola.
Eixa és la prioritat del Consell, la pedra angular de les nostres polítiques: treball i justícia social.
Amb una sanitat pública eficient i moderna.
Amb una educació de valors i innovadora.
Amb uns serveis socials inclusius i garantia d’humanitat.
Abans d’acabar, en estos dies propicis a la reflexió, voldria destacar alguns valors que cada dia aprenc de molts de vosaltres. Perquè, com va escriure Jaume I, «en la humilitat s’acaba tot».
Admire:
→ La solidaritat de qui fa voluntariat sense esperar res a canvi.
→ L’esforç dels migrants que s’obrin pas com a nous valencians.
→ I el coratge del moviment feminista. Perquè tots i totes hem de defendre la igualtat i combatre la violència de gènere. ¡«No, diguem no» a la violència masclista! Alt i clar.
131 dones valencianes assassinades des del 2003.
Més de 84.000 valencianes vigilades pels cossos policials.
Són xifres intolerables.
Tantes dones assassinades, agredides, violades.
Tantes dones amenaçades, atemorides, discriminades.
Eixe és hui el principal problema de la societat. I tots i totes hem de contribuir a solucionar-lo: sense mirar cap a un altre costat, sense vacil·lacions, excloent als relativistes i la seua indignitat moral.
També admire:
→ La valentia dels emprenedors.
→ La força de les persones que lluiten contra una malaltia.
→ I la implicació personal de tantes professores, cuidadores socials o professionals de la Sanitat.
I, per últim, admire:
→ El sacrifici de la gent major que ajuda a la seua família.
→ L’abnegació dels llauradors que no abandonen la terra a pesar de les injustícies.
→ O l’harmonia de les bandes de música.
Ens queda molt per aprendre i molt per fer junts.
Perquè després d’haver participat en més de 2.500 actes oficials, no he perdut la perspectiva de saber que el nostre motor són els cinc milions de persones que cada dia posen en peu el país dels valencians.
Ahí està la major força de la nostra terra: en la gent anònima i desconeguda, tantes voltes oblidada.
Tots som, com deia Vicent Andrés Estellés, «Un entre tants».
Valencians i valencianes:
Cuidem la nostra terra, cuidem de la nostra gent.
Amb humilitat. Amb estima. Amb passió.
Que l’any que comença els ajude en el seu lliure projecte de vida. A vosté, i a les seues famílies.
Bon Nadal, i molta sort per al 2020.
Aldea de Casas del Río, Valle del Cabriel, 31-12-2019