Valencians i valencianes:
Els parle des de la casa d’un dels millors poetes del segle XX, que amb humilitat es definia a si mateix com “el pastor que era un poquito poeta”: Miguel Hernández, del que commemorem en 2017 el setanta-cinc aniversari de la seua mort.
En un poema, bandera de la llibertat, Miguel Hernández va proclamar:
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta
Expressava d’eixa manera la seua lleialtat amb les esperances de la gent. Són eixos ‘vents del poble’ els que guien a la Generalitat a governar per a tots els ciutadans.
El nostre propòsit és cosir la terra diversa dels valencians. I cosir una societat massa fracturada per la desigualtat. Des del sud al nord formem part d’un mateix poble. Compartim un projecte en comú. Tots ens necessitem. Tots ens fem més forts si treballem units i confiem en la nostra força. Cosir la riquesa d’una terra diversa i cosir la fractura social que ens deixà la crisi.
Encetem un nou camí de reparació, de reconstrucció i de renaixement. Hem reparat drets bàsics l’any passat. Drets bàsics dels valencians i les valencianes. Reparat amb fets. Cap pensionista es queda sense medicines per no poder pagar-les. Tots els xiquets i les xiquetes tenen per primera volta llibres gratuïts. Els dependents estan cobrant per fi les seues ajudes.
Hem començat a reconstruir la nostra economia. Ara la Comunitat Valenciana està millor que fa un any. La Comunitat ha crescut un 3,8%. Més de 50.000 persones han trobat treball. El nombre de turistes internacionals que ens han visitat ha crescut enguany en un 16%. I el nostre índex de producció industrial ha augmentat un 4,4%. Totes eixes xifres estan per damunt de la mitjana d’Espanya. La Comunitat està funcionant. I això és mèrit dels treballadors i dels empresaris que cada dia, amb el seu esforç, donen energia a esta societat.
El Consell està complint un escenari d’estabilitat, honradesa i diàleg. Tanmateix, queda quasi tot per fer. Queden drets per reparar i moltes empreses, molta part del nostre teixit econòmic, per reconstruir i poder finalment renàixer.
Per això, per a consolidar la reparació de drets, en 2017 entrarà en vigor la Llei de la Funció Social de la Vivenda, per a garantir el dret a la vivenda. I la Llei de Renda Mínima Garantida, perquè ningú es quede al marge. I per a impulsar la transformació del model productiu, començarà a treballar l’Agència Valenciana de la Innovació. I es posarà en marxa un pla per a recuperar el talent de tots els nostres joves que han hagut d’anar-se’n fora.
Bona part del nostre èxit com a societat es mesurarà en la quantitat de mares i pares que el següent Nadal tinguen als seus fills i filles més prop. En la quantitat de joves que continuen els seus estudis. O en els aturats que troben treball.
Bona part del nostre èxit depén de que recuperem el paper central dels valors dels valencians: l’honradesa, l’honestedat i la solidaritat. Som un poble de valors que s’estremeix amb el sofriment alié. El sofriment de refugiats que fugen de zones com Alepo. O dels que encara segueixen allí atrapats.
Per això, encara que reivindiquem tota la nostra fe en Europa, demanem enguany una Europa diferent. Una Europa que reconega la seua altura de mires en la defensa dels drets per damunt de les fronteres.
Els valencians volem una Europa dirigida per i per a la humanitat. Una Europa que afronte els problemes històrics amb valentia, en contra d’aquells que aviven la por. Perquè, com ens ensenya la història, només des del coratge en la defensa d’un món més just i lliure sorgeix justícia i llibertat per al món. Per a eixe món que habitaran els nostres fills i filles.
Som un poble -el poble valencià- de cinc milions de persones. Donem respecte i volem respecte. Cap errada del passat pot donar cobertura a la discriminació en el present.
Tots a una veu anem a exigir un finançament just. Per a les nostres escoles, per a les universitats, els hospitals, els dependents, les infraestructures, el suport a l’economia productiva i la lluita contra l’atur insuportable de joves treballadors. I estic segur que, si els valencians treballem junts, travessarem les portes que ens tanquen el camí a la justícia.
2016 ha començat a ser el principi de la fi de la invisibilitat dels valencians.
2017 ha de ser el principi de la fi de la discriminació.
Som una societat governada des de la diversitat i gestionada des del diàleg. Una societat continuadora dels encerts històrics i conscient de les errades, ara transformades en lliçons.
Com deia Miguel Hernández: ‘Dejadme la esperanza, dejadme la esperanza’
Des dels valors, des de l’esforç, des de les conviccions, treballem per fer de la Comunitat Valenciana la nostra casa. Terra d’esperança.
Sort a cada un de vostés, de les seues famílies.
Molt bon 2017.
Casa de Miguel Hernández, Orihuela, 31-12-2016