Gràcies a tots per permetre’m compartir este temps, unes reflexions i un desig sincer de prosperitat.
Els parle des del Palau de la Generalitat. La seua casa. La casa de tots els valencians i les valencianes. Símbol de la història, la cultura i el progrés de la Comunitat Valenciana i que ara ha tornat a obrir les seues portes per a sempre.
Vull dir-los que és un honor servir als teus. Poder treballar per al poble valencià. Alçar-se cada dia amb la responsabilitat de dirigir el govern de la Generalitat.
Entre a la seua casa com ho he fet a la casa de tots, amb humilitat i responsabilitat.
M’agradaria que l’acció de les institucions ajudara a cadascun de vostés, a cadascun de vosaltres, al desenvolupament del vostre projecte de vida. Amb treball, amb seguretat. Sempre des de la vostra llibertat.
Estem en un nou temps. Un temps de reparació, un temps de reconstrucció i un temps de renaixement. La reparació de les ferides, dels oblits i dels drets perduts.
La prioritat del nou govern són les persones. I la primera és el dret a la vida de les dones que pateixen la violència de gènere. Onze dones assassinades a la Comunitat Valenciana només enguany és insuportable. Superar la lacra masclista és una obligació ètica i una exigència política.
La prioritat són les persones. Les persones que més han patit la crisi. Els que no tenen ocupació. Els dependents i aquelles famílies que no han rebut les ajudes que es mereixien. Les xiquetes i els xiquets condemnats a estudiar en barracons i les seues famílies, que no podien pagar els llibres de text. O els pensionistes, que deixaven els tractaments per no poder pagar els medicaments.
La prioritat és la dignitat d’esta institució. Rescatar de l’oblit a les víctimes de l’accident del metro i a totes aquelles persones oblidades durant massa anys.
La prioritat sou vosaltres, que heu fet realitat eixe poema del fill del forner que feia versos. Quan Vicent Andrés Estellés va escriure: «Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot» estava pensant en el poble valencià, que desprès d’anys difícils està començant a veure la llum.
Per això estem ací. I este és un temps de reconstrucció. De reconstrucció de l’economia per a l’ocupació. Tots els recursos de la Comunitat Valenciana han d’orientar-se a la lluita contra l’atur. Hem d’activar tots els sectors econòmics reindustrialitzant, innovant. Fent millor allò que sabem fer bé. La indústria tradicional, l’agroalimentària, el turisme… tots els sectors econòmics. Fent créixer el tamany de les nostres empreses i facilitant l’accés al crèdit.
I per aconseguir-ho hem d’ajudar als que poden crear riquesa. Els empresaris, els treballadors, els autònoms… Tots aquells que, amb el seu esforç quotidià i la seua iniciativa, aporten perquè la nostra comunitat vaja endavant.
Esta és una terra de gent honrada. Som honrats. I per això vaig a seguir lluitant en totes les forces per impedir que ningú s’aprofite d’allò que és de tots. I la transparència és l’antídot de la corrupció.
I per a reconstruir ens hem unit. Units per a reclamar un finançament just. Un finançament equitatiu per als cinc milions de valencians i valencianes. Tots junts. Perquè ens juguem el futur. Ens juguem els nostres serveis públics bàsics, l’educació, la sanitat, els serveis socials. I ens juguem la capacitat de créixer per a crear treball.
Ningú mai ens ha regalat res. Ni ningú ens ho va a regalar. La nostra única eixida és la unitat i la persistència per aconseguir un temps de renaixement.
La Comunitat Valenciana és una part molt important del nostre projecte comú d’Espanya. I exigim igualtat entre tots els ciutadans del nostre país, visquen on visquen. I el reconeixement de la diversitat no pot ser excusa ni per a privilegis ni per a discriminacions.
En estos moments d’incertesa, la Comunitat Valenciana actuarà sempre amb lleialtat i fermesa. Impulsant el canvi i l’estabilitat a Espanya. Reformar la Constitució és el millor camí per defensar els seus principis.
Max Aub deia que «hi ha tres tipus de persones: aquells que expliquen la seua història, aquells que no l’expliquen i aquells que no tenen història». Jo afegiria que li faltava un quart tipus d’home i de dona: els que escriuen la seua pròpia història. I en 2016 les valencianes i els valencians escriurem la nostra pròpia història.
Per l’any que comença no oblidem les nostres esperances, els nostres somnis. Seguim escrivint el relat col.lectiu i personal del nostre present i del nostre futur. Entre tots amb l’estima, amb la complicitat, amb la certesa que estem construint una societat millor.
Bon Any i bona sort.