Valencianes i valencians:
Benvinguts al Palau de la Generalitat, la casa de tots i de totes, que té, ara, les seues portes obertes.
Una obertura que evidencia que no hi ha, que no han d’haver mai fronteres entre les institucions i la ciutadania.
Aquesta institució, la Generalitat, celebra enguany el seu 600 aniversari. 600 anys que demostren que la nostra cultura i el nostre projecte comú vénen de molt lluny.
M’alegra poder compartir, des de la seu d’aquest projecte comú, unes paraules amb vosaltres per a iniciar aquest 2018.
Amb els qui esteu en qualsevol poble o ciutat de Castelló, València o Alacant i, també, amb tots aquells que esteu fora de la Comunitat.
Vos parle des del Saló de Corts, l’espai que millor simbolitza la nostra pluralitat i el nostre autogovern.
Tenim arrels profundes i, precisament per això, no tenim la necessitat de recórrer a la història com un argument per a dividir en el present.
Tot el contrari: estem orgullosos de la nostra història, del que som, i, per això, volem mirar la Comunitat Valenciana del present i impulsar el que volem ser en el futur.
Com deia Vicent Andrés Estellés: “Enyorem un temps que no és vingut encara”. En 2018 es compleixen 600 anys de la Generalitat, però també 40 anys de la Constitució, amb la qual vam aconseguir un projecte democràtic compartit i que va propiciar l’Estatut d’Autonomia.
Quatre dècades després d’eixe gran consens, patim una crisi territorial que té Catalunya com la seua expressió més evident, però no tot és, no tot pot ser, Catalunya.
La qüestió territorial va molt més enllà i ens afecta directament als valencians.
Hi ha una insuportable desigualtat entre persones segons el territori on vivim.
Hi ha un procés de recentralització que està sent el camí utilitzat per a minimitzar l’Estat del benestar, com hem vist ara amb el recurs contra la sanitat universal.
Per això, els valencians desitgem una solució al problema de Catalunya, però això no pot distraure’ns.
No pot retardar les reformes que necessita el conjunt del sistema territorial.
Nosaltres tenim la nostra pròpia via, la via valenciana per a l’ocupació i la igualtat d’oportunitats.
La societat valenciana és cada dia més una societat d’acord.
Acords polítics, que van més enllà dels partits.
Acords entre empresaris i treballadors, entre el sector públic i el sector privat.
Junts hem propiciat un escenari d’estabilitat, honradesa i diàleg que ha consolidat la confiança d’empreses i inversors en 2017.
Hem sigut l’autonomia a la qual s’han traslladat les empreses i els bancs buscant la seguretat jurídica i on s’ha multiplicat per més de huit la inversió estrangera.
El 2017 he pogut visitar desenes d’empreses, he pogut parlar amb milers de treballadors i treballadores, he vist l’esforç que ens ha portat a estar entre els qui lideren el creixement a Espanya.
Ho hem fet a pesar de l’infrafinançament, i a pesar de la falta d’inversions, i sent l’única autonomia que ha aconseguit reduir el seu deute aquest any.
Ningú ens ha regalat res. Mai ningú ens ha regalat res. Ha sigut el canvi de paradigma de la Comunitat Valenciana el que ha permés generar al llarg de la legislatura prop de 190.000 llocs de treball.
Un ritme de creació d’ocupació que quasi dobla el del conjunt d’Espanya.
Ho dic sense autocomplaença, sense triomfalisme, però amb total claredat.
Els valencians i valencianes estem fent els deures.
En 2017, la Comunitat Valenciana ha complit, però no s’està complint amb la Comunitat Valenciana.
Aquest 2017 havia de ser l’any en què es reformara el sistema de finançament tal com aprovà la Conferència de Presidents a proposta de la Comunitat Valenciana.
El Govern central va donar la seua paraula a totes les autonomies i l’ha incomplida.
Quan es complirà amb els valencians?
Els pròxims mesos, abans de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, ha de produir-se la reforma del sistema de finançament.
Valencians i valencianes:
Sabem d’on venim i on no volem tornar.
Som una comunitat estable, dinàmica, honrada.
Però sóc conscient que les grans xifres han de traslladar-se ja a totes les famílies de la Comunitat Valenciana.
Que encara queden 391.000 persones sense lloc de treball i que moltes de les que treballen no ho fan en unes condicions dignes.
Per això, estem en un procés de transformació econòmica que ens permetrà ser competitius i millorar els salaris.
Sóc conscient dels problemes dels joves per a obtindre la recompensa a la seua formació i, per això, estem incentivant l’atracció de talent a les empreses i a les administracions.
I dels problemes també dels agricultors que s’enfronten a la falta d’aigua, i els donem suport per a posar tots els mitjans per a acabar amb la incertesa de milers i milers de famílies.
Sóc conscient que el nostre sistema sanitari ens exigeix millorar cada dia i ho estem fent en aspectes fonamentals com l’atenció a pacients amb hepatitis C, l’eliminació de copagaments i la dignificació de les infraestructures sanitàries. Ara el gran repte és reduir més les llistes d’espera.
Sóc conscient que en la nostra educació no caben els barracons i, per això, hem impulsat el Pla Edificant, per a construir i reformar més centres educatius que en qualsevol altra etapa de la nostra autonomia.
Que necessitem educació aliada de la cultura, que permeta als nostres xiquets i xiquetes parlar valencià, castellà i anglés.
I de la importància d’agilitzar les ajudes per a les famílies amb una persona depenent i, per això, hui, ja són més de 60.000 les persones amb prestacions a la Comunitat Valenciana.
Sóc conscient que la qüestió fonamental per al nostre futur és el canvi climàtic. Per això, la sostenibilitat ha de guanyar terreny en tots els aspectes de la nostra societat.
Estic indignat, indignat, com vosaltres, davant de la pitjor manifestació de la desigualtat, el primer problema de la nostra societat, que és la violència masclista.
Ens dolen en l’ànima les 48 dones assassinades per la violència de gènere, 8 d’elles valencianes.
En aquesta societat els agressors només trobaran condemna i rebuig. Per això, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, impulsat per la vicepresidenta, és hui ja una realitat.
Cada u ha d’assumir les seues responsabilitats: institucions, societat i cada un de nosaltres.
Ni una menys. Ni una menys.
En definitiva, sóc conscient de tots els reptes, reptes pendents, però també de la nostra força, de la nostra capacitat de treball, de la nostra vàlua.
Confie fermament en els valencians i valencianes.
Per això, des d’eixa confiança per a 2018, vos propose treballar en tres fites
compartides.
Ocupació, justícia social i un model de finançament nou.
Enguany, la Comunitat Valenciana continuarà complint.
Volem que es complisca ja amb la Comunitat Valenciana.
600 anys després, valencianes i valencians, el millor està per vindre.
Moltes gràcies.
Bon 2018.