Valencianes i valencians:
M’adrece a vostés, a vosaltres, per dir adéu a un any difícil.
I ho faig des d’este refugi emocional que és l’Elca, casa eterna d’un poeta que sempre durem al cor: Francisco Brines.
Un paratge entre tarongers i a vora mar, amb el Montgó a l’horitzó.
Un espai simbòl·lic que dona la serenitat propícia a estos dies i evoca el valor de la paraula reflexiva.
La paraula, no el crit. La paraula, no l’ofensa. La paraula, no l’insult. La paraula per dialogar, cooperar i acordar.
Abans de res, vull recordar a les 8.097 vides valencianes que la pandèmia s’ha emportat. Pares, mares, germans, amics, veïns…
Està sent un colp devastador per a tota la societat. Sé que estos dies –amb una cadira buida a moltes taules– són especialment dolorosos per a les seues famílies. I per això els envie tota la meua estima. Sempre els recordarem.
També done forces als qui esteu ara mateix a l’hospital o a casa passant una malaltia que han superat 570.000 valencians. Mig milió de persones que han guardat la quarantena i han protegit milers de vides amb la seua responsabilitat.
Eixa paraula –responsabilitat– resumeix el 2021.
Responsabilitat amb la vacunació. El 94 % dels valencians s’ha vacunat i som un exemple al món.
Responsabilitat amb les mesures. Pot més el civisme que el cansament.
I responsabilitat amb un acord: allò que més val és la Salut.
I ahí estan els resultats: junts, hem salvat 1.160 vides respecte a la mortalitat mitjana de tota Espanya.
I això és fruit de l’esforç de la societat valenciana, amb l’enorme treball dels professionals sanitaris.
Per tot això –i en este dia tan especial– els done les gràcies a cadascun de vostés. Perquè sé que estan cansats, molt cansats d’esta història. Perquè són una ajuda imprescindible. I perquè és un orgull ser el seu president.
Este Nadal, per fi, hem pogut fer trobades limitades amb la família, que bona falta ens feia.
Ara la resposta a la pandèmia ha de ser diferent perquè la situació és diferent.
Fa un any, en esta data, s’havien posat 5.000 vacunes; hui ja freguem les 10 milions de dosis administrades a la Comunitat Valenciana.
Tenim més defenses.
Per això –i sempre que la situació hospitalària ho permeta– en lloc de “mesures de restricció” pròpies del 20, ara toquen “mesures de protecció” pròpies del 22.
Ara és crucial –després de quasi 2 anys– protegir la salut mental i emocional.
És el moment de la ciència i de la prudència. Amb vacunació accelerada i corresponsabilitat. Perquè sense ciència no anem a cap lloc, però sense consciència tampoc.
Per tant, vacunem, creem espais més segurs i no saturem, més del necessari, la vida de la gent.
L’any passat m’adreçava a vostés, tal dia com hui, confiant en una recuperació social i econòmica.
Des d’aquell moment d’incertesa, 81.000 valencians han trobat treball. 222 cada dia.
Els puc avançar que demà alcançarem el rècord històric de treballadors a la Comunitat Valenciana: Més de 2 milions de persones afiliades a la Seguretat Social.
Mai havíem tingut tants valencians treballant.
Eixa és la prioritat per al 2022: mantindre esta potència en la recuperació en forma de més treball i de millor treball.
Millor treball: perquè és una indecència que hi haja “treballadors pobres”. Millor treball, sí: perquè es una injustícia vore a “famílies treballadores” que no poden viure dignament del seu treball.
Nosaltres, els valencians, som un poble treballador. Ningú ha de dir-li a un valencià el que costa guanyar-se la vida. De vegades, és cert, amb injustícia. Hui, ací, és injust el preu de la taronja que cobra el llaurador. I també és injust el jornal escàs dels collidors. I són eixes injustícies les que hem de revertir.
Amb tres ambicions: una “Societat de Treballadors” centrada en l’ocupació, no en la subvenció. Una “Societat de Respecte” que valore més l’aportació essencial de cadascú. I una “Societat Justa” en la igualtat de gènere i d’oportunitats.
Un pilar fonamental per aconseguir-ho serà mantindre l’estabilitat, que enforteix la Comunitat Valenciana i ens posiciona com un territori amb seguretat per a l’economia i les empreses.
Acabem d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat per al 2022. 7 pressupostos en 7 anys: això dona Estabilitat.
Front al soroll d’altres llocs, ací estem en el que toca: perquè és el temps de la unitat. D’espentar entre tots. Sense partidismes. Com fan els empresaris i els autònoms, que donen prosperitat amb el seu esforç i mereixen eficiència. Com ha fet el diàleg social entre la patronal, els sindicats i el Consell, pactant cada mesura, cada progrés.
Treballant –tots units– per la nostra terra.
Una terra, la Comunitat Valenciana, que este any celebrarà 40 anys de l’Estatut d’Autonomia, 40 anys de l’autogovern recuperat després de la desfeta d’Almansa.
L’Estatut simbolitza, per damunt de tot, dos consecucions.
En primer lloc, una garantia de progrés en la vida diària: dels hospitals a les escoles; de la dependència a les universitats; de les carreteres als polígons industrials.
En segon lloc, l’Estatut és un marc de convivència on cabem tots. La diversitat d’orígens, de llengües, d’ideologies, d’orientacions sexuals…
La diversitat és un privilegi que ens fa més rics. I l’Estatut és el llibre que permet 5 milions de formes distintes de ser valencià. Que ens permet recordar hui al gran poeta Paco Brines, Premi Cervantes en castellà; i que alhora ens farà cel·lebrar, en 2022, l’Any Joan Fuster, un pensador universal que escrivia en valencià i que ja advertia contra els fanatismes amb una frase: “Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mitges”.
I és cert: cal fugir dels dogmes i els extrems. Perquè hi ha moltes maneres de vore el món.
També hi ha moltes maneres d’entendre Espanya. Per això és el temps d’apreciar la seua diversitat i de cosir millor les seues terres i les seues gents.
Ja hem vist a on aboca l’independentisme: a cap lloc.
També veiem a on porta l’egoisme centralista: A la divisió.
I el que necessitem és sumar. Amb la paraula serena i sense crits.
En 2022, Espanya ha de donar un pas decidit per fer viable el nostre projecte compartit. Si vam ser capaços de pactar la Constitució i l’entrada en Europa, com no anem a acordar un finançament autonòmic just?
No hi ha alternativa a l’acord. Espanya necessita un acord. Els valencians necessitem un acord.
Per això, convoque al consens a tots els grups polítics i a les 17 comunitats per eixe “gran acord d’una Espanya justa”.
Eixe és el nostre discurs: el de la justícia i la igualtat. En el finançament just. En la desconcentració justa. En infraestructures justes com el Corredor Mediterrani.
Mirant sempre pels nostres interessos, pels interessos dels altres, i pels interessos del conjunt d’Espanya.
Abans d’acabar, vull recordar alguns desafiaments que no poden quedar sepultats per cap pandèmia. I ho faig amb la llum que irradien les persones que vencen eixes adversitats.
Exemples de superació com María de Quesada, una xica que ha trencat el tabú de la salut mental i està ajudant a milers d’adolescents que pateixen per dins el que no es veu per fora.
O com Noah Higón, una jove amb 7 malalties rares que cada dia ens dona una lliçó amb el més extraordinari que té: la seua gran vitalitat.
Persones fortes com Carol L., una dona valenta que ha pogut eixir de la prostitució i ara posa veu a eixa explotació inhumana.
O com Ana, María i Teresa, supervivents de la violència masclista que, amb el seu testimoni, mostren l’eixida a la barbàrie contra les dones. Una repressió que fa impossible la igualtat real i que ha d’acabar ja.
Estes persones –tan exemplars– són l’espill on mirar-nos en moments difícils com l’actual.
Que la seua força ens inspire.
Valencianes, valencians: ací, a l’Elca, va escriure Brines: “Y todo pudo ser, pues fue vivido”.
Vivim cada dia.
Eixe és el missatge del poeta d’Oliva.
Que la serenitat d’este lloc, i el valor de la paraula tranquil·la, impregnen el 2022.
Desitge que el Nou Any t’ajude en el teu lliure projecte de vida.
Els desitge –a vostés i a les seues famílies– sort, salut i esperança.
Moltes gràcies.
L’Elca, casa de Francisco Brines 31-12-2021