Senyories:
Em permetran emmarcar breument la Comunitat Valenciana que deixem de governar. A pesar d’una pandèmia i d’una guerra, en el temps més difícil en dècades, la societat valenciana ha avançat estos huit anys. Hui, tots els indicadors polítics, econòmics i socials estan millor.
En l’any 2015 vam assumir el govern valencià enmig de la corrupció, de l’atur i de les retallades socials. Veníem d’una fallida econòmica, d’una divisió social i d’una desfeta reputacional.
Tots ho recordem: minaren amb la confiança amb 150 condemnes per corrupció, van enfonsar les entitats financeres; teníem la tercera quarta i van destruir el sistema financer valencià i ens deixaren intervinguts i expedientats per la Comissió Europea.
Hui, la Comunitat Valenciana, gràcies als valencians i valencianes, és ben diferent. Des de 2015, hem perseguit des del govern tres objectius. En primer lloc, prestigiar les institucions: s’ha dignificat l’autogovern, s’ha superat l’estigma de la vergonya, hem recuperat la confiança dels ciutadans en les institucions. Ara es ve a la política a fer el bé, a res més. I hui, 2.900 dies, 11 dies després, tornem ací, este govern, i aquells que li han donat suport, amb les mans netes i el cap ben alt.
En segon lloc, el nostre objectiu era crear treball perquè és la manera de que les persones siguen lliures, crear treball. La reputació, l’estabilitat i el diàleg social han propiciat derivades econòmiques, rècord històric de treball. Mai tants valencians i valencianes havien tingut treball. Som la comunitat autònoma que més ha progressat en huit anys. Rècord històric en exportacions, han augmentat un 50 % més que cap altra comunitat autònoma. Rècord històric en turisme, 3,5 milions de visitants estrangers fins a maig. I el triple d’inversions estrangeres amb dos grans símbols: la gigafactoria de Volkswagen i l’electrificació de Ford Almussafes.
I el tercer pilar de l’acció de govern ha estat la vigorització de l’estat de benestar valencià. Plantilles reforçades amb 15.137 sanitaris més i amb 14.839 docents més, el triple en ajudes a la dependència i nous drets socials adquirits, ja, per a la societat, com el que els llibres de text gratuïts, la sanitat universal –que no havia estat universal els darrers anys–.
La primera mesura que vam fer va ser universalitzar la sanitat perquè havien deixat fora aquelles persones que no tenien el mateix color que nosaltres. Els llibres de text gratuïts, la sanitat universal, el fi dels copagaments confiscatoris i, a més a més, ara, un transport públic assequible i gratuït per als joves. Esta estratègia ha propiciat un bé intangible, el major orgull –si m’ho permeten– en estos huit anys: la convivència, la convivència. La Generalitat ha representat a tota la societat valenciana, sense sectarismes, ni crits, ni divisions. S’ha demostrat que la societat valenciana és més ampla i diversa que les mirades sectàries.
Esta és la societat oberta que ha acollit l’Aquarius, que ha liderat la rebuda d’ucraïnesos, on conviuen moltes llengües: més de cent nacionalitats i cinc milions de maneres de ser valencià. La societat on les empreses lideren oportunitats amb científics de referència mundial i artistes lliures que ens fan sentir, pensar i viure en llibertat. Sorolla, sí; també Andreu Alfaro, també Carmen Calvo, també tants altres artistes que hui tenen presència en la nostra societat. Eixe és el rostre real de la societat valenciana, del país dels valencians, de la Comunitat Valenciana, i espere que no s’intente desfigurar, que no ens instal·len en l’esperpent, que no ens convertisquen, cada telediari, en un remake de “La escopeta nacional”.
No és el dia ni dispose del temps per fer un repàs exhaustiu d’estos huit anys. La Comunitat Valenciana està millor que estava. Analitzant-ho des del rigor és un fet innegable. I vull agrair en este moment a la vicepresidenta, al vicepresident, a les conselleres i els consellers que han estat ara i que han estat en estos huit anys i als seus equips, el treball realitzat, tot el treball realitzat.
(…)
Senyories:
Davant d’este punt d’inflexió que hui s’inicia, faig un prec al proper govern: no trenquen per trencar, aprofiten el camí avançat, eixa ha estat la nostra actitud este temps. Quan arribàrem en el 2015 podríem haver malvenut la Ciutat de la Llum, podríem haver deixat l’aeroport de Castelló com emblema del desficaci, podríem haver deixat l’Àgora com un símbol de la mala gestió, podríem oblidar ja definitivament la televisió tancada, i, en canvi, no ho férem, vam aprofitar actius i vam arreglar passius. Espere el mateix del nou Consell, que mantinguen, per exemple, el pla Vega Renhace para el desarrollo de la Vega Baja, que donen continuïtat a l’Agència Valenciana d’Innovació, que potencien la descentralització de les institucions.
Senyor Mazón, açò també és un punt d’inflexió per a vosté, per a la seua vida política i personal. I per això li desitge sort, la seua sort serà la de tots, es diu moltes vegades però és cert. Espere que mai visca les circumstàncies tan dramàtiques, tan límit, que m’han tocat viure a mi i al nostre govern, li ho desitge de tot cor. En el plànol personal, quan em necessite, o en el plànol polític, quan em necessite, per a allò que siga l’interés general dels valencians, em tindrà sempre al seu costat ajudant amb el que puga a vosté i a la societat valenciana.
Senyores i senyors, diputades i diputats:
Fa huit anys, en este mateix debat aspirava a contribuir a un país de drets i a una societat de dones i homes iguals en llibertat. He intentat no desviar-me d’aquell propòsit inicial, ho he fet amb vocació de respecte, educació i humilitat, tot allò que exigix la major de les dignitats que és, sens dubte, ser president de la Generalitat.
Vull adreçar les últimes paraules a les valencianes i valencians.
Els demane disculpes pels errors i per les insuficiències. Com vaig dir la nit electoral, no ho hem fet tot bé però sempre hem intentat fer el bé.
Hui, finalment, als que veuen el futur amb inquietud els envie també un missatge, un missatge final:
Que el desànim no els vença.
Que la resignació no els vença.
Que mai caiguen en odis ni rancors.
I que busquen sempre l’esperança.
Això és el que ens farà renàixer.
Moltes gràcies.
[Extractes de la sessió plenària de Les Corts del 13 de juliol del 2023]