La responsabilitat de la societat valenciana. L’èxit públic de la vacunació i la consecució del primer material de protecció que arribava a Espanya. Les més de 2.500 vides salvades en comparació a la mitjana estatal. Eixe és el fet més important de la presidència: 2.500 vides valencianes que van sobreviure gràcies, sobretot, a la societat; i en part, també, gràcies al rigor institucional, a la capacitat de gestió del personal de l’Administració i a decisions polítiques adoptades per primar la salut que altres territoris menysprearen (amb les conseqüències humanes que ara es coneixen).
Amb les víctimes de l’accident de metro. Amb els malalts d’hepatitis C. Amb la Dependència que estava als caixons. Amb la manipulació informativa i el tancament de Canal 9. Amb la fi dels barracons de la vergonya a través del Pla Edificant. Amb l’assistència a les dones víctimes de la violència masclista. Amb els exiliats per la guerra d’Ucraïna.
L’ajuda immediata i l’abordatge responsable de l’emergència quan la Vega Baja va quedar inundada per la tràgica Dana de 2019. La reconstrucció d’una comarca unida. I una conseqüència reveladora: l’augment del sentiment autonòmic a la Vega Baja. Més de la meitat dels ciutadans de la comarca se sentien tan valencians com espanyols; 30 punts d’augment en 2022. Les institucions servien.
La creació de 450.000 llocs de treball més en huit anys (el territori autonòmic que més va créixer durant eixe període) gràcies al diàleg social, al dinamisme empresarial i a una estabilitat resumida en dos fets: L’única comunitat entre els grans territoris espanyols que va tindre 8 pressupostos aprovats, en temps i forma, en 8 anys. I l’atracció de més de tres mil empreses vingudes d’altres territoris (com CaixaBank, el Banc Sabadell o la seu social de Ford Espanya).
La major inversió industrial de la història d’Espanya fou captada de manera activa per la Generalitat amb una carta escrita a Volkswagen el 8 d’octubre del 2021. La gigafactoria de Volkswagen a Sagunt obri un futur de sostenibilitat i treball –30.000 llocs de treball nous– només equiparable a l’arribada de Ford en 1976. És el símbol de l’avanç valencià en innovació després de superar, per primera vegada, la mitjana europea i avançar 29 llocs en el rànquing europeu.
Patíem una hipoteca reputacional per la deriva de les institucions valencianes i els seus responsables. Ens perseguia un estigma condensat en aquella frase vergonyosa que fins i tot el Ministeri d’Hisenda va utilitzar en una publicació oficial: “La corrupción, como la paella, en ningún sitio como en Valencia”. Entre 2015 i 2023, eixa imatge va canviar per complet. L’Índex de Qualitat Democràtica de la Universitat de Gotemburg va fer avançar a la Comunitat Valenciana del lloc 14 a la 6ª posició entre les comunitats espanyoles. La Comunitat Valenciana va recuperar allò que mereix la nostra societat: Reputació
L’enfortiment de l’Estat del benestar valencià per a una societat més justa. Amb 15.000 professors més, 500 centres educatius reformats, llibres de text gratuïts per a mig milió d’alumnes i la reducció del fracàs escolar a la meitat. Amb 16.000 sanitaris més i el triple de beneficiaris de la dependència (140.000 persones). Amb el desplegament del transport públic gratuït o rebaixat i un nou mapa d’oportunitats que s’alimentà amb l'inici de grans projectes de futur impulsats, amb una gestió eficient, pels fons europeus extraordinaris Next Generation EU.
Eixe és el factor diferencial: una sana convivència, sense crispació ni tensions socials, gràcies a un element primordial: el respecte institucional a totes les diversitats –les 5 milions de maneres de ser i sentir-se valencià– i a una acció permanent centrada en la cohesió social i territorial. Una acció guiada per la serenitat, el sentit comú i l’encontre entre posicions diferents.
Els avanços també han estat acompanyats d’insuficiències. Hi ha tres, entre moltes altres qüestions, que mereixen ser posades de relleu. La primera qüestió és la incapacitat per acabar amb la violència masclista. Onze dones mortes en 2015 i sis en 2023 a causa de la violència de gènere, a banda de milers de dones agredides, violades, assetjades, insultades. Una realitat insuportable. La segona qüestió és no haver millorat substancialment el problema de la vivenda que el nostre país arrossega des de fa dècades i que s’ha agreujat en els últims temps, amb greu impacte entre la joventut. La tercera qüestió és la falta de solució a l’infrafinançament autonòmic. És cert que cal subratllar quatre avanços: la visibilització del problema valencià, la unió de la societat en torn a esta reivindicació justa amb transversalitat política i social, la millora de facto del finançament pels recursos extra del Govern d’Espanya i la presentació d’una proposta per part del Ministeri d’Hisenda per primera vegada. Tanmateix, el canvi del sistema de finançament autonòmic va quedar, malauradament, postergat. Donar-li una resposta amb suficiència i equitat és la clau de volta per a atendre el futur valencià i guanyar cohesió a Espanya.
Copyright © 2025